Les tiges gruixudes, celerylike d'aquest membre de la família de blat sarraí pot arribar fins a 2 peus molt de temps. Són la part només comestible de la planta — les fulles contenen àcid oxàlic i per tant pot ser tòxics. Encara que el ruibarbre generalment es menja com un fruit, botanically és un vegetal. Hi ha moltes varietats d'aquest aliment extremadament pastís, la majoria dels que cauen en dos tipus bàsics — hivernacle i camp crescut. Hivernacle ruibarbre es distingeix per la seva pink tiges de vermells pàl·lid i fulles de color groc verdós, mentre que el camp crescut les plantes (que són més pronunciada en sabor) tenen tiges de vermells de cireres i fulles de color verd. Hivernacle ruibarbre està disponible en algunes regions gairebé tot l'any. La planta de camp crescut es en general poden trobar des de final d'hivern a principis d'estiu, amb un pic d'abril a juny. Tria cruixents tiges que són brillants, tons. Les fulles hauria de ser fresc mirant i lliure de taca. Ruibarbre altament peribles, fresc s'hauria ser refrigerats, estretament embolicat en una bossa de plàstic, per a fins a 3 dies. Rentat i treure fulles just abans d'utilitzar. a causa de la seva tartness intensa, ruibarbre normalment es combina amb una considerable quantitat de sucre. Es fa delicioses salses, melmelades i postres i en algunes regions és also known as pieplant a causa de la seva popularitat per a aquell propòsit. Combinació de a Amèrica, un sabor tradicional és ruibarbre i maduixes; a Gran Bretanya, ruibarbre i gingebre. Ruibarbre conté una gran quantitat de vitamina a.