La pràctica sistemàtica, en l'escriptura o impressió, d'utilitzar certes marques convencionals i personatges per tal de separar els elements gramaticals i aclarir el significat. De signes de puntuació són els mitjans mecànics per fer el significat de la frase fàcil d'entendre. Indiquen les relacions entre paraules, frases i clàusules adequades quan paraula ordre sol no és suficient per fer aquestes relacions clares. S'ha cap intent per redimir una frase indegudament construït amb puntuació; més aviat, han de ser acomplir aquest dubtós o refeta. Anteriorment, puntuació interna, com ara el punt i coma i punts suspensius, estaven separats com paraules amb espais individuals i puntuació externs, com ara l'exclamació i el signe d'interrogació, van ser doble espaiats; però diversos factors van portar a un canvi d'estil en l'època moderna. En un esforç per conservar espai que podrien ser venuts a anunciants, diaris i tabloides sagnies reduïts i sola espaiats tots els signes de puntuació. Contribuir a aquest canvi d'estil eren les convencions del format de codificació de HTML i SGML, que redueix tots els espais múltiples a un únic espai. Espaiat la contribució més significativa al alterat puntuació ha estat la proliferació de tipus de lletra proporcional en processament de textos i programes de maquetació. Els més sofisticats llibres donen diferents recomanacions per a l'espaiat de tipus monotype o màquina d'escriure (TT) i de tipus de lletra proporcional; fent l'aparença i la llegibilitat de còpia més crucial que la uniformitat de regles invariable. Veure doctorals, l'ortografia, coma Oxford, cita britànic, cometes, punts suspensius, guió, guió, swung dash, titlla, apòstrof, còlon, punt i coma, Coma, període, exclamació, signe d'interrogació, interrobang, tittle, diacrític, paràgraf, copyedit, marques de corrector, Sil·labari, diccionari, notació, sagnia, penjants, tipografia, sintaxi, analitzar, alfabet.