Un dels més característics d'ocells tots els ordres, molt ben adaptats a la vida en l'aigua, els pingüins (Sphenisciforms), que comprèn la una única família Spheniscidae. El cos és aerodinàmic, allargada del capdavant, i el bec robust acaba en una punta aguda. Les plomes gruixuts, ple de tancament, suaus i ben greixada, serveixen no només com una capa aïllant, però també per disminuir la fricció causada pel passatge de l'ocell encara que l'aigua. Les aletes curtes i poderoses han perdut molt de temps el poder del vol i s'utilitzen com a paletes; en algunes espècies fan fins a 120 cops un minut. Els peus palmejats actuen com Gomes.

Pingüins assolir grans velocitats sota l'aigua per pescar els peixos s'alimenten. Quan surt l'aigua, per exemple, a una placa de gel, el pingüí sovint apareix com un suro, saltar a una alçada de fins a 6 peus. En terra ferma és maldestre i el pingüí combina arrossegant els peus al llarg en els seus peus amb propulsió pròpia sobre la superfície en el ventre, assolir una molt ràpid ritme d'aquesta manera. Els peus, posar bé popa, amb quatre dits connectades per un web, són comparativament petits. Pingüins passen la major part de les seves vides a l'aigua, emergint només durant el període de cria quan convergeixen en colònies denses en terra ferma o shore gel. Les aus canvien el seu plomatge durant la nidificació, bé al començament o al final. En pingüins aquest procés és notable perquè el plomatge és llançar a granel en lloc poc a poc, i pren de 10 a 24 dies per créixer. Durant aquest temps l'ocell no es pot introduir l'aigua i així no pot obtenir aliments. Petites espècies de pingüins pondre dos ous, espècies grans només una. Que tampoc construir un simple niu o bé mantenir l'ou calent en un plec de la panxa, l'ou en repòs a la part superior dels peus.

Són els 15 espècies de pingüins es troba en determinades regions de l'Antàrtida, a les illes de l'Antàrtida mars, que s'estén des de cap d'Hornos a Nova Zelanda, la vall aproximadament del Tròpic de càncer. Només dues espècies es troben fora d'aquest interval, un nidificació a la costa occidental de Sud-Amèrica, l'altre a les Illes Galápagos en l'Equador.

La ' ' pingüí emperador ' ', ' Aptenodytes marí de Nova Zelanda", uns 4 peus de llarg i pesa uns 90 LB és gris blavós amb un blanc pit i ventre. La Corona, clatell, galtes i barbeta són negres i no hi ha una taca taronja a cada costat del coll. Habita les aigües de l'Antàrtida, que s'estén cap al nord fins a les Òrcades del Sud i Kerguelen, però a l'hivern només en alguns punts en el gel de vora de la costa de l'Antàrtida o aniuar-hi. El cicle de criança és d'interès inusual. a primers d'abril, que és la tardor a l'Antàrtida, les aus es reuneixen a la seva zona de nidificació regular. El seguici i la posta dels ous té lloc en els dies de les gelades més greu. Després que s'organitza l'ou és càrrec immediatament presa de pel mascle que posa a la seva quota i cobreix amb un plec de la pell del ventre, romanent en aquesta posició vertical al llarg dels 63 dies de període d'incubació mentre els caps femenins del mar trencar el dejuni. Al final d'aquest període la femella retorna per cuidar les cries. Quan l'alimentació, el pollet posa el seu cap en cultiu del pare per aconseguir el seu àpat. El plomatge juvenil és gruixuda i fina, el plomatge dels adults ser adquirit després les muda al desembre.

La ' ' Pingüí rei ' ', ' Aptenodytes patagonicus", un parent proper del Pingüí emperador, té una història de vida similar. És un ocell petit, amb un cap negre amb taques de color groc-taronja a cada costat. Seva zona de nidificació estan en diverses illes de la Costa del continent antàrtic.

Pertanyent al grup de mida mitjana és l ' ' adelie pingüí "", "Pygoscelis adeliae ', pesar uns 13 lliures i mesura de 28 polzades en llargada. Les parts superiors són blau-gris, el cap negre i les parts inferiors blanques. Fa els nius en les costes de l'Antàrtida i Illes adjacents i també en la Shetlands del Sud i Sud-Orkneys. Els ocells arriben a la seva zona de nidificació rocós a finals d'octubre com la primers heralds de primavera. Construeixen nius superficials de petites pedres molt juntes. Les femelles comencen a posar ous al novembre i la incubació dura uns 35 dies, així que les cries neixen a l'inici de l'estiu Antàrtic. Els pares seure en els ous en la conducta normal d'aus, com fan la majoria dels altres espècies de pingüins. Com a regla general, hi ha dos pollets al niu; seu creixement és ràpid i aviat van unir els seus pares en aigües obertes. Aquests ocells són inusualment confiada criatures amb alguna cosa quasi humans en el seu comportament.

Diverses illes en les parts més fred de la zona temperada Sud, incloent-hi la Tierra del Fuego i veïnes illes, les Illes Malvines, Tristan da Cunha, illa Gough i alguns del grup de Nova Zelanda són zona de nidificació de l'alt 2-ft ' ' moseleyi ' ', ' Eudyptes crestatus". Aquesta espècie té una ratxa groc daurat sobre l'ull que acaben en una cresta a banda i banda de la Corona. Nidificació és des d'agost a desembre, i el niu és una petita depressió al terra en què la femella pon 1 o 2 ous.

Veure sovint als parcs zoològics és el ' ' pingüí jackass ' ', ' Spheniscus demersus", que habita a la Costa del sud d'Àfrica i les Illes veïnes. És de 26 polzades de llarg i té una banda negra al pit. Molt similar però lleuger més petits és la ' ' pingüí de humboldt ' ', ' Spheniscus humboldti", l'única espècie es troba a la Costa del Perú i nord de Xile. En un moment va ser una important font de guano.