Models de la capa superficial de l'oceà es poden classificar en dos grups: models diferencials i depth–integrated granel models. Models de la major part s'originen amb Kraus i Turner (1967) i són desenvolupats per integrar les equacions de conservació de calor i energia sobre la capa mixte. Aquests models són limitats pels supòsits utilitzats en les formulacions de model, dos més notables que (i) una capa well–mixed existeix a priori i (ii) hi ha una discontinuïtat de densitat a la base de la capa mixte. Models de el diferencial es pot remuntar al paper de Mellor i Yamada (1974) sobre models de turbulència tancament per a capes límit. Són útils però limitat pels requisits substancials computacionals.