En un sentit general qualsevol peça de música o d'escriptura o qualsevol pintura o escultura, pot ser contemplat com una composició. Més concretament, el terme es refereix a la forma en què un artista ha de organitzar els elements de l'obra per tal de portar-los en una relació satisfactòria per l'artista i, s'espera, l'espectador. En l'art en la tradició clàssica, composicions piramidals o triangulars servien perquè van crear un sentit d'equilibri i harmonia per l'organització de les figures en una estructura geomètrica en general estable. Això es pot veure per exemple a l'agrupament dels animals en poltres i eugues de George Stubbs aproximadament cònica. La idea de la composició com l'ajust de les relacions dels elements de l'obra dins la frontera de la tela, va romandre indiscutible a través de dificultat les envestides dels primers moviments moderns com el cubisme i l'art abstracte. Llavors a finals de 1940 el pintor expressionista abstracte estatunidenc, Jackson Pollock, va introduir el que va venir a denominar allover composició, i el concepte tradicional que es coneix com composició relacional. No obstant això, Pollock encara en general sembla ser composant dins el llenç. , Però al mateix temps, l'abstracció expressionista Barnett Newman va començar a fer pintures en què va córrer grans blocs de color de dalt a baix de la tela. Eren relacionals, en la mesura que les proporcions dels colors eren ajustats contra l'altre, però eren inhibeixi radicals que els blocs de color simplement s'executaven des la part superior i vores inferiors de la tela, que Newman deliberadament va deixar sense marc. Va ser Frank Stella a la dècada del 1950 que aconsegueix una composició que va ser tant allover i trencava fora dels límits de la tela.