Un Unit de S. Europa, ocupant la part sud d'una península que projecta a la Mediterrània entre la península d'Itàlia i el continent de Turquia de Àsia; el n º limita amb Turquia a Europa; es compon de la N. i S. les divisions connectades per la canalled i estret Istme de Corint, les Illes Jòniques a el w i les Cíclades i Sporades en el E.; és una regió muntanyosa, i molts dels cims són rics en associacions clàssics, e. g. Olympus, Parnassus i helicó; els rius són de no grans dimensions i llacs però nombrosos són menyspreable; a les valls, el sòl és fèrtil i l'agricultura és participar activament, tot i que els mètodes adoptats encara són una mica primitius; però afavorit per un clima agradable la vinya, oliveres i altre fruiters florir; panses són l'article principal d'exportació i tèxtil i cereals les importacions principals; fresat, tenyit, destil·lació i bronzejat són importants indústries; minerals diversos es troben, i el marbre de Paros és famosa com els millors per a la talla d'estàtua; hi ha una considerable Marina mercantil i un comerç marítim ocupat d'una classe petita entre les illes i al llarg de la costa amb sagnia profundament i també valuós corall i esponja pesca; el govern és una monarquia limitada i hereditària i el poder legislatiu és exercit una cambra electe de, com a mínim, 150 pagat representants, anomenats el Boul(=e); obté de sufragi universal, i el període de les eleccions és per quatre anys; la major part de les persones que pertanyen a l'església grega establerta, però a Tessàlia i Epir, hi ha uns 25.000 Mohammedans; l'educació és obligatòria i gratuïta, però s'administra malament, i existeix una bona quantitat d'analfabetisme; la glòria de Grècia rau en el seu passat, en els monuments imperishable de la literatura antiga i art; els 146 aC ella havia caigut davant el creixent poder dels Romans i juntament amb la resta de l'oriental o bizantí Imperi va ser envaïda pels turcs al A.D. 1453; seva renaixentista com una nació moderna va tenir lloc entre 1821 i el 1829, quan va llançar fora el jou turc i reafirma la seva independència, que va tenir nou per tractar els braços el 1897, aquesta vegada amb la humiliació i la derrota, fins que les altres potències d'Europa venia al rescat i posi una comprovació a l'arrogància dels apoderats alt passats paralitzava