Aquest terme té dos significats àmpliament acceptades. a crítica històrica, es refereix a un europeu moviment intel·lectual i artístic de finals del segle XVIII i principis del XIX que buscaven una major llibertat d'expressió personal que el permès per les normes estrictes de forma literària i la lògica de les neoclassicists del segle XVIII. The Romantics preferit emocional i imaginatiu expressió a l'anàlisi racional. Es considera l'individu de ser al centre de tota experiència i posava així que ell o ella al centre del seu art. Els romàntics es creu que la imaginació creativa revela més noble veritats — únics sentiments i actituds — que els que podrien ser descoberts per lògica o examen científic. Món tant la naturalitat i l'estat de la infantesa eren importants fonts de revelacions de "veritats eternes". "Romanticisme" és també utilitzat com un terme general per referir-se a un tipus de sensibilitat en totes les èpoques de la història literària i sol ser considerada en contra dels principis del classicisme. En aquest sentit, el romanticisme significa qualsevol treball o filosofia en el qual la figura exòtica o oníric fortament, o que està dedicat a expressió individualista, autoanàlisi o una persecució d'un àmbit superior del coneixement que pot ser descobert per raó humana.

Romàntics prominents inclouen Jean-Jacques Rousseau, William Wordsworth, John Keats, Lord Byron i Johann Wolfgang von Goethe.