L'escapament de retrocés més usual en rellotges de pèndol, en primer lloc utilitzats en l'últim quart del segle XVII. En un escapament àncora des d'un rellotge del segle XIX parèntesi, la roda d'escapament gira cap a la dreta i dóna impuls a la paleta d'entrada. El pèndol s'està movent a l'esquerra. La dent es deixa al final de la paleta d'entrada i una dent baixarà a la paleta de sortida. El pèndol encara estarà movent a l'esquerra i la paleta de sortida conduirà la roda d'escapament al revés. Això constitueix el retrocés. Quan es completi oscil lació del pèndol a l'esquerra, la paleta de sortida rebrà impuls de la roda d'escapament fins la dent surt al final d'aquest palet; llavors la dent següent baixarà a la paleta de l'entrada mentre el pèndol encara s'està gronxant a la dreta. Això una altra vegada serà revertir el moviment de la roda d'escapament fins que es completi oscil lació del pèndol a la dreta. Llavors es repeteix el cicle. L'escapament àncora invertida és una forma en alemany i americà rellotges; la seva acció és com descrit a dalt. L'àncora es doblega cap amunt de fleixos d'acer i sovint està muntat sobre un pilar ajustable al plat esfera del rellotge. Crossa de Pèndol aquesta reblada directament sobre l'àncora.