La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes. El seu nom ve de la distinció feta per Ferdinand de Saussure entre diacronia i sincronia.

Camps d'interès de la lingüística diacrònica:

evolució fonètica dins d'una llengua, que pot donar lloc o no a una altra llengua

evolució de la gramàtica normativa d'un idioma

canvis semàntics dins d'una llengua, sigui perquè una paraula guanyi significats, en perdi, es modifiqui el seu ús o sigui perquè s'introdueixin nous mots i es deixin d'utilitzar uns altes

classificació de les llengües en famílies segons la seva semblança (lingüística comparada)

reconstrucció de formes perdudes d'una llengua o reconstrucció de l'idioma antecessor d'un altre (com per exemple el cas de l'indoeuropeu)

Pel seu objecte d'estudi ampli, sovint comparteix problemes amb la sociolingüística, la lexicologia i altres branques de la lingüística.