Quina activitat econòmica es tracta, però com es pot fer que passi? Economistes tenen un munt de teories, però cap d'ells té totes les respostes. Creixement Adam Smith s'atribueixen a la mà invisible, una opinió compartida per la majoria dels seguidors de l'economia clàssica. Economia neoclàssica de tenia una teoria diferent de creixement, ideat per Robert Solow durant la dècada de 1950. Això argumentava que un augment sostingut en inversió augmenta la taxa de creixement de de una economia només temporalment: la ràtio de capital de treball puja, el producte marginal de la disminució de capital i l'economia es desplaça a un camí de creixement a llarg termini. Sortida llavors augmentarà al mateix ritme que el creixement de la població activa (qualitat ajustada, en versions posteriors) més un factor per reflectir les millores en la productivitat. Aquesta teoria prediu relacions concretes entre algunes estadístiques econòmiques bàsiques. Encara algunes d'aquestes prediccions suspens per adaptar els fets. Ingressos per exemple, les disparitats entre països són majors que les diferències en les taxes d'estalvi suggeriria. D'altra banda, encara que el model diu que creixement econòmic en última instància depèn de la taxa de canvi tecnològic, fracassa explicar exactament el que determina aquest ritme. Canvi tecnològic és tractada com exògens. Alguns economistes va argumentar que fent això ignora el principal motor de creixement. Van desenvolupar una nova teoria del creixement, en el qual eren endogen, és a dir, que eren el resultat de les coses que tenen lloc dins el model econòmic millores en la productivitat sent utilitzat i no merament assumeix que passarà, com en els models neoclàssic. Creixement endogen es va deure, en particular, a la innovació tecnològica i la inversió en capital humà. Buscant explicacions per les diferències en les taxes de creixement, incloent-hi entre rics i els països en desenvolupament, el nou creixement teoria es concentra en quins són els incentius en una economia per crear capital humà addicional i d'inventar nous productes. Factors determinants que aquests incentius inclouen les polítiques del govern. Països amb polítiques amplament mercat lliure, en particular de lliure comerç i el manteniment d'assegurar els drets de propietat, solen tenir taxes més altes de creixement. Les economies obert han crescut molt més ràpid de mitjana que les economies tancades. Superior la despesa pública en relació amb PIB és generalment associat amb un creixement més lent. També són dolents per al creixement elevada inflació i inestabilitat política. Països va créixer més rics durant els segle XX anual taxes de creixement es va negar, com a conseqüència de la disminució de torna a la capital. 1990, països tenen taxes de creixement de tendència a llarg termini de 2-2 calcula més desenvolupats. 5% anual. No obstant això, durant la dècada de 1990, taxes de creixement va augmentant, especialment als Estats Units. Alguns economistes va dir que això era el resultat del naixement d'una nova economia basada en una revolució en la productivitat, en gran part a causa de la ràpida innovació tecnològica però també (potser directament derivats de l'extensió de les noves tecnologies) a augments en el valor del capital humà.