(Previsió), un Tità, el fill de lapetus i Klymene i el germà d'Epimeteu, que, quan els déus, acabat d'instal·lar a l'Olimp, es va reunir amb els homes al Mekone d'organitzar amb ells pel que fa a les seves quotes de sacrifici, venia amb valentia endavant com el representant i protector de l'ésser humà la raça i matà un bullock en sacrifici, posant la carn d'ella en un munt i amb els ossos en un altre a les entranyes, velat temptadorament amb greix i Zeus convidat per fer la seva elecció, per la qual cosa, saber bé el que estava sobre, Zeus va triar l'últim, però en revenja va prendre distància amb ell el foc que s'havia atorgat pels déus en els mortals. Era un conflicte d'enginy contra enginy, i Prometeu, com el defensor dels drets de l'home, no va ser enganyat fins i tot per als déus, així va arribar cap amunt d'una tija buida fonoll al sol i portat de tornada el foc nou, i el conflicte es va transformar en una de força contra força, i Zeus va cridar la Titan audaç i encadenat a una roca al Mont Caucas, on un àguila turmentava durant tot el dia el seu fetge que va créixer novament per nit, tot i que, a infligir aquest càstig, Zeus va ser aviat visitat amb un cor relenting, perquè era per Comissió exprés d'ell que Hèrcules, com un fill seu, escalar la roca i matà a l'àguila. El mite és una de la més profunda significació, reflectint una vella creença, i que té en això el segell de Crist, com sancionat del cel, que el món estava fet per a home i no l'home per al món, només hi ha inclòs dins d'ella una expressió de l'enveja amb què cel mira la humanitat ús fer dels regals que, fora de la seva pròpia botiga especial, li atorga a la carrera-los. Prometeu és pròpiament l'encarnació del foc diví latent des dels seus inicis en l'ànima de l'home.