Es refereix a l'art que depèn de la tecnologia i té una dimensió durational. Normalment en funció del temps mitjans són vídeo, diapositives, cinema, àudio o informatitzat i part del que significa experimentar l'art és per veure com es desenvolupen gradualment segons la lògica temporal del mitjà, com que es reprodueixi. Primers exemples de mitjans de comunicació basats en el temps es remunten als anys seixanta, en particular l'art de Bruce Nauman, que gravaria esdeveniments per ser jugat posterior en la galeria. Seva actuació corredor, va fer el 1968, va ser un enregistrament d'un espectacle en el qual persones vorejades seva manera avall un estret túnel fosc. Les primeres exploracions de Nauman des artistes tenen també va experimentar amb l'elasticitat del mitjà per tal d'estirar l'espai i el temps. El 1993 Douglas Gordon alentit pel·lícula d'Alfred Hitchcock psico a vint hores.