Sincrònics rellotges es van desenvolupar en els Estats Units per Henry E. Warren, que va obtenir la seva primera patent el 1918. There era cap aplicació general per a aquest tipus de rellotge fins que fonts d'alimentació de corrent altern estaven disponibles a gran nombre de consumidors i la freqüència podrien ser mantingudes en un valor fix i amb precisió mantingut. Un rotor es manté manera sincrònica al pas amb el generador de a l'electricitat station, de generació i preparar s'utilitza per conduir les mans de rellotges; sovint cuc unitats són emprades per aconseguir gran reducció amb el nombre mínim de rodes, immers en banys d'oli per aconseguir silenci córrer, com els primers rotors corria a altes velocitats. Models de més tard utilitzat un major nombre de pols en l'imant de camp per reduir la velocitat del rotor i, juntament amb l'ús de plàstics gears, minimitza els nivells de soroll sense la necessitat de lubricació. Estrictament parlant aquests són no rellotges però indicadors d'hora, perquè no hi ha cap mitjà de la mesura de temps dins el mecanisme sincrònic rellotge.