Expressió utilitzada en les plantacions esclau per descriure els sentiments familiars propers que molts esclaus tenien per l'altre tot i que no eren membres de la mateixa família biològica. Aquests sentiments probablement va créixer d'incidències on la mare o el pare d'un nen serien venuts fora a una altra plantació, o el nen es venien. Nen A qui havia perdut els seus pares trobaria ell o ella mateixa sota l'orientació i protecció, tant com es podia esperar sota la institució repressora de l'esclavatge, d'esclaus més vell, qui ho diria "Oncle" o "Tia". Encara que aquest terme pot haver estat encunyada per un recol·lector sarcàstic d'esclaus que vulguin fer diversió de la pràctica d'adults esclaus tenint sota els nens esclaus ala abandonat, ha de ser l'últim home a despeses de aquella recol·lector, perquè aquest terme és un indicatiu de les longituds que esclaus aniria a proporcionar i protegir mútuament els abusos de la institució"peculiar".