Tecnologia desenvolupada durant la Segona Guerra Mundial quan es va descobrir que hi havia un "canal" en l'oceà profund dins del qual l'energia acústic des d'una petita càrrega explosiva (desplegat en l'aigua per un aviador caiguts, per exemple) podria transmetre a través de llargues distàncies. Una varietat de hydrophones podria ser utilitzat per van a i aproximadament localitzar la font de rescat així permetent càrrec dels caiguts pilots de molt lluny al mar. Aquest "canalització" de so es produeix perquè hi ha un mínim en el perfil de velocitat vertical de so en l'oceà causat pels canvis en la densitat de la columna d'aigua. La densitat és afectat per la temperatura, pressió (profunditat) i la salinitat. Els canvis en la velocitat del so a l'aigua són en gran part a causa de canvis en la temperatura i pressió, amb salinitat oferint només un menor efecte. Veure ' també ' tecnologia d'RAFOS.