Cap rellotge que indica temps sense posseir el seu propi mitjà interna de mesurar el temps, segons un control extern, pot ser anomenat un rellotge d'esclau. El terme s'aplica en general als rellotges controlades en un sistema operat per un rellotge de mestre elèctric que envia polsos a intervals de 1-segon, 30 segons o un minut per avançar en les mans dels rellotges controlades. Steinheil d'agost de Carl de Munic va ser el primer per utilitzar esclau rellotges, aquests sent impulsat per les cèl lules de Daniell canviat per contactes en el pèndol de rellotge de Màster. Rellotges d'esclau de fiable no es van produir fins al començament del segle XX, encara que un instal lat a la porta de l'Observatori vell de Greenwich per Charles Pastor, el 1852 ha estat funcionant gairebé ininterrompudament des d'aleshores. Esclau rellotges pot ser operat en sèrie o paral·lel, per impulsos en una direcció, o per polsos invertint per a cada pas; generalment avui rellotges d'esclau treballar des de circuits de pols de single-direcció i estan connectades en sèrie, grans sistemes després d'haver grups de rellotges de sèrie més connectats en paral. lel i ple d'energia per un circuit de relé per manejar la gran corrent exigit.