Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge, però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials on les qüestions d'interpretació són de gran importància.

Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedeixen del estudi de la ciència, coneguda com a semiologia a Europa i semiòtica a Estats Units

La nova ciència va ser postulada a principis del segle XIX per Ferdinand de Saussure (1875-1913), un professor suís de lingüística. Els principis fonamentals actuals de la semiòtica va ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de lingüistes impartit a la Universitat de Ginebra entre 1906 i 1911. Saussure va morir a 1913 sense publicar les seves teories però els seus alumnes en 1915 els a varen publicar amb el títol de Curs de lingüística general.

Abans de Saussure els estudis del llenguatge s'ocupaven sobretot de l'ús històric de la llengua. En les etapes inicial la lingüística va intentar explicar els signes imaginant-los com descripcions d'una sèrie de gestos, accions i sensacions. Els lingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguatge sense tenir en compte la seva relació amb la ment.

Abans del curs a Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la llengua, però no estava satisfet, així que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seva teoria es centrava en el llenguatge i el seu model es basa en les paraules com a signes.

Per la mateixa època, un filòsof nord-americà Charles Sanders Peirce (1839-1914) estava realitzant un estudi paral·lel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nord-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que ens envolta. Per Peirce no totes les persones interpreten un signes de la mateixa manera depèn molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.

Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les altres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'ús o del coneixement. Aquest pensament és coherent amb el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com l'ésser humà coneix el món que ho envolta, com ho interpreta i com crea coneixement i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalitzant amb l'epistemologia.

La gran diferència entre els dos estudis es que Saussure era exclusivament un estudi lingüístic, mostrava poc interès en el paper del lector en el procés. Per Peirce el lector tenia un paper fonamental.

Hi ha tres principals àrees dintre de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organitzen en sistemes i el context on apareixen.