Una espècie de oryx que antigament habitada tots del nord d'Àfrica. Té una història llargs taxonòmiques des del seu descobriment el 1816, per Lorenz Oken, com Oryx algazel. Aquest Òrix és només el metre (3,3 metres) d'alçada i pot pesar fins a 200 kg (440 lliures). Ara és extint en estat salvatge.

L'òrix formen ramats de sexes mixtos de fins a 70 membres, amb els toros solen orientar els ramats. Que habitaven semideserts i deserts i estaven adaptades per viure en la calor extrema - amb el seu mecanisme de refredament eficient i molt baixa exigència d'aigua. Simitarra Òrix alimenten principalment de fulles - herbes, plantes suculentes i parts de la planta, durant la nit o matinada. Pic de naixements entre març i octubre. Després d'un període gestacional de vuit a 9 mesos, neix un vedell, i poc després, la femella experimenta un estrals postpart.

En antic Egipte, la simitarra Òrix va ser domesticat i creu que ofrenes per a déus i utilitzades com a aliment. Persones rics en la Roma antiga també crien l'oryx. L'ús del seu valuós amaga va començar en l'època Medieval. L'unicorn mite podria haver originat des avistaments d'un Òrix ferits.

Un cop esteses a Àfrica del Nord, ara s'ha classificat com extints en estat salvatge per la IUCN. Originalment van començar en declivi a causa de canvis climàtics; més tard, foren caçats extensament per les seves banyes. Avui, són criats en captivitat.

La nomenclatura d'aquest animal ha sofert nombroses modificacions des del seu descobriment en el segle XIX. Que va ser descrit per Lorenz Oken, un naturalista alemany, el 1816 Oryx algazel. Però es va considerar inadequat per Sir John Ellerman (segona Baronet), anglès armador, historiador natural i filàntrop i Terence Morrison-Scott, un zoòleg britànic i va ser substituït per Oryx tao el 1827. El 1827, una altra espècie nom leucoryx va ser utilitzat, però aviat fou destinat sinònim a l'òrix (Oryx leucoryx). Tots aquests noms van ser aviat substituïts pels Oryx dammah una dècada més tard per Philipp Jakob Cretzschmar, un metge alemany. Encara que el nom Oryx algazel més antiga fou reintroduït després el nom leucoryx fracassat, però, el 1951, Ellerman i Morrison-Scott es va adonar el nom no era adequat. Finalment el gener 1956, la confiança internacional de nomenclatura zoològica acceptat Oryx dammah com el nom científic, encara que molts treballs publicats poc després de la confusió creada utilitzant altres noms.

L'òrix té 58 cromosomes. Té un parell de grans submetacentric autosomes i acrocèntric 27 autosòmics parells. Cromosomes la X i Y són les acrocentrics més grans i més petits. En el primer estudi molecular en aquesta espècie, es va observar la diversitat genètica entre Europa, nord-americà i d'altres grups en captivitat. Una profunda divergència marcada dins els Haplotips de l'ADN mitocondrial. Temps de l'estimada divergència es remunten a 2.1 per 2,7 milions d'anys. Les poblacions augmentat aproximadament 0,5 i 1,2 milions d'anys enrere.

En un altre estudi per observar diferències genètiques entre espècies Oryx, karotypes d'espècies Oryx - és a dir, O. gazella gazella, O. g. beisa, O. g. callotis, o. dammah i O. leucoryx - varen ésser comparats amb l'estàndard karotype de Bos taurus. El nombre d'autosomes en totes les karotypes era 58. Cromosomes la X i Y van ser conservats en totes les cinc espècies. O. g. gazella era una forma diferent d'altres espècies Oryx degut a la fixa 2; 17 cèntric de fusió, que reflecteix que s'ha aïllat geogràficament des d'altres tàxons Oryx i d'acord amb la classificació o. gazella i O. beisa com espècies diferents. Després de l'anàlisi, es va concloure que l'esterilitat en híbrids (produïda per mestissatge en espècies Oryx) encara no havia desenvolupat i no hi havia la viabilitat.