La repetició d'idèntics o similars conclusions síl·labes de diferents paraules, més sovint en els extrems de les línies. Rima és predominantment una funció de so en lloc d'ortografia; així, paraules que acaben amb la mateixa vocal sona rima, per exemple, dia, preses, RAM, pesar i paraules amb la mateixa rima final consonant, per exemple vanitós, fingir, rein, carril. Paraules no ha de ser transcrit de la mateixa manera o s'assemblen a la rima. De fet, paraules de maig s'assemblen però no rimen en absolut. Això s'anomena rima de ull, com amb la branca i la tos, o cella i cop.

Rima final és la forma més comuna de la rima de la poesia, la rima arriba al final de les línies.

L'esquema de la rima d'un poema descriu el patró de rimes final. Rima esquemes estan assignats assenyalant els patrons de la rima amb lletres petites: el primer so de la rima és designat un, el segon es converteix en b, la c tercera i així successivament. Així, l'esquema de la rima de l'estrofa anterior és aabb. Rima interna de situa com a mínim una de les paraules rimada dins de la línia, com en "Divisòria i planadors i lliscament" o "en boirina o núvol, el pal o sudari." Rima masculina descriu la rima de paraules sola síl·laba, com grau o d'ombra. Rima masculina també ocorre en paraules de més d'una síl·laba que rimen, quan el mateix so es produeix en una síl·laba final accentuada, com a defensar i sostenen, trair i distància. Rima femení consisteix en una rimada síl-laba accentuada seguida d'un o més idèntics accentuades síl·labes, com en mantega, desendreçar gratitud, actitud; tremolar, tremolant. Tots els exemples fins ara han il·lustrat les rimes exactes, ja que comparteixen la mateixa estressat vocal sona així com compartir sons que segueixen la vocal. a prop rima (també anomenat off rima, rima de biaix i rima aproximat), els sons són gairebé, però no exactament iguals. Comuna forma de rima pròxim és consonància, que consisteix en sons idèntics consonant precedides per sons vocàlics diferents: casa, mateix; la pena, respiració.