Mesura de distància utilitzant llum. L'ús de mètodes clàssics el fet que llum viatja en una línia recta (excepte per a l'efecte de refracció) fent la llum raigs els dos costats d'un triangle isòsceles en el qual l'observador sigui en el vèrtex del triangle i utilitza l'angle mesurat allà juntament amb la llargada conegut de la base, o és a la base i utilitza els dos angles oposats allà juntament amb la llargada conegut de la base. Això és en realitat la determinació de distàncies, si l'observador calcula en realitat la distància des de l'angle mesurat o angles; és la mesura de distància si l'instrument emprat fa el càlcul i Visualitza la distància corresponent. El mètode d'estadis i el mètode de la barra de subtense són exemples. Més nous mètodes no utilitzar les propietats d'un triangle però mesurar la distància directament. L'instrument de mesura la diferència entre el temps o l'etapa en la qual la llum s'emet i l'hora o fase en la qual la llum torna de la llunyana punt i converteix aquesta quantitat a una distància. El terme també s'aplica als mètodes en que reté la radiació s'utilitza en comptes de la llum.