Terme aplicat a la imaginativa i sovint bastant abstracte paisatge basat en la pintura de Paul Nash, Graham Sutherland i altres en els últims anys 1930 i 1940. Seva feina sovint inclou figures, era generalment tètrica, reflectint la Segona Guerra Mundial i el seu enfocament i seqüeles, però ric, poètica i capaç d'una intensitat visionari. -Lo parcialment inspirada per paisatges visionaris de Samuel Palmer i els antics, en part per una resposta emocional més general del paisatge britànic i la seva història. Altres principals Neo-romàntics van ser Michael Ayrton, John Craxton, Ivon Hitchens, John Minton, John Piper, Keith Vaughan. El terme a vegades abraça Robert Colquhoun i Robert MacBryde i l'obra primerenca de Lucian Freud. Refugis antiaeris també l'obra gràfica de Henry Moore del període, especialment els seus dibuixos de temps de guerra. En la dècada de 1920 a París va sorgir un grup de pintors figuratius el treball sovint nostàlgica inquietant del qual ràpidament es va convertir en etiquetada Neo-romàntic. El cap entre ells eren el trio rus Aleksandrs Eugène Berman i el seu germà Leonid i Pavel Tchelitchew.