Al segle XIX realisme tenia un significat especial com un terme art. Des de l'augment de modern art, realisme o realista, o realista, ha arribat a ser principalment una descripció estilística, referint-se a la pintura o escultura que subsisteix representar les coses de manera que més o menys pre-dates post-impressionisme i la successió dels estils moderns que van seguir. També és cert però, que gran part de l'art realista millor moderna té el nerviosisme de matèria que va ser la característica essencial del realisme vuitcentista. Al segle XX, realisme veure un augment en la dècada de 1920 quan la commoció de la primera Guerra Mundial va portar una reacció, conegudes com el retorn a l'ordre, a l'experimentació avantguardista de l'època de preguerra. A Alemanya això portà al moviment Neue Sachlichkeit (Otto Dix, Christian Schad) i el realisme màgic. A França, Derain, prèviament un pintor Fauve, va esdevenir una figura central en què s'anomenava traditionisme. Als USA hi era el fenomen del regionalisme i del gran realista Edward Hopper. A Gran Bretanya hi havia l'escola carretera de Euston i el pintor Meredith Frampton. The British Kitchen Sink artistes podrien incloure, però utilitzaven essencialment estils moderns per pintar temes realista. Entre les altre principal realista moderna pintors són Balthus, Freud, Hockney (en els seus retrats), Gwen John, Morandi, Spencer.