Anomenada així per la semblança del seu marc d'una llanterna. Altres noms s'han utilitzat, incloent Cromwellian i bedpost rellotge, l'anterior perquè la campana a la part superior va suggerir un casc de Cromwellian i el segon a causa de les quatre columnes a cada cantonada del marc tornejades. La llanterna rellotge va ser desenvolupat a Anglaterra amb versions similars en altres països, durant el segle XVII i substituït el rellotge de paret de ferro forjat. Originalment va ser dissenyat per penjar d'un ganxo a la paret i primers espècimens encara conserven els seus anells de ganxo de ferro i a distància esperons. Els esperons van encaixar el Penjoll posterior 'peus' per permetre que el rellotge per penjar verticalment i a alow espai del pèndol, que va ser adaptada als rellotges llanterna per Ahasuerus Fromanteel I just abans de 1660. Anteriorment, un gran equilibri de ferro forjat era l'única forma d'escapament emprat, i és notòriament imprecís. Verge escapements amb pèndols bob curt eren utilitzats per moviments llanterna-rellotge fins ben entrat el segle XVIII, però amb la introducció del pèndol amb un batec d'un segon llarg "Reial", es van realitzar moltes de les conversions. Sobre el temps d'aquestes conversions rellotges llanterna sovint estaven alineades vàlides sobre suports de paret de fusta. Amb només unes poques excepcions, el rellotge de llanterna va ser equipat amb una mà, però de vegades també hi havia un mecanisme d'alarma.