Kitsch és la paraula alemanya per a les escombraries. En algun moment en la dècada de 1920 que va entrar en ús en anglès per descriure formes especialment barats, vulgars i sentimentals de la cultura popular i comercial. El 1939, el crític d'art americà Clement Greenberg va publicar un famós assaig titulat 'Avantguarda i Kitsch'. En ell defineix kitsch i va examinar la seva relació amb l'alta tradició d'art com continuà al segle XX per l'avantguarda: ' on hi ha una avantguarda, generalment també trobem una reraguarda. Cert prou — simultàniament amb l'entrada de l'avantguarda, un segon nou fenomen cultural va aparèixer a l'oest industrial: aquella cosa a la qual els alemanys donar el nom meravellós de Kitsch: art popular, comercial i literatura amb el seu chromeotypes, portades de la revista, il·lustracions, anuncis, hàbil i polpa de ficció, còmics, música de Tin Pan Alley, claqué, pel lícules de Hollywood, etc., etc. ' alguns exemples més actualitzades de kitsch podria incloure models de plàstic o de porcellana de la Diana de finalJocs Princesa de Gal·les i el rang de Hello Kitty de mercaderies, còmics manga japonès, molts ordinador, el conjunt de Las Vegas i Disneyland i la brillantor alta porn suau de la revista Playboy. Art Greenberg va veure kitsch com l'oposat d'alt però des de 1950 artistes començava a prendre un interès seriós en la cultura popular, que resulta en l'explosió de Pop art en la dècada de 1960. Aquest compromís amb kitsch ha continuat a la superfície en moviments com el Neo-Geo i en l'obra d'artistes com John Currin o Paul McCarthy.