En el catolicisme romà, una remissió parcial del temporal (no-eterna) càstig pel pecat després la culpa del pecat ha estat perdonat a través de la penitència. El concepte d'indulgències va créixer fora de les creences que (1) justícia divina va exigir el pecador pagar per les seves malifetes, tot i han estat perdonats, ja sigui en aquesta vida o en Purgatori; (2) donant almoina a l'església és una obra penitencial; i (3) l'església posseïa un tresor dels mèrits obtinguts pels Sants que podrien aplicar als pecadors. Per l'edat mitjana tardana, el sistema d'indulgències rampantly va ser insultat i ecclesiastics cobdiciosos i contractats venedors venen entrades al cel per tal de finançar els projectes de construcció car i línia les seves pròpies butxaques. Els abusos van ser detinguts a la reforma Consell de Trent en 1562, i avui en dia cal fer bones obres, no pagar els diners, de guanyar indulgències.