Un espai de pintura espessa, o textura, en una pintura. Primer notable en pintors del Renaixement venecià de Tiziano i Tintoretto, llavors en la pintura barroca, per exemple Rubens. Cada vegada més notables en el paisatge del segle XIX, la naturalista i la pintura romàntica. Ús de contrasts es va convertir en més o menys obligatori en el modern art com la vista va prendre agafador que la superfície d'un quadre hauria més tenen la seva pròpia realitat que acaba sent una suau finestra a un món il·lusionista més enllà. Amb això vaig anar a la idea que la textura de la pintura i la forma de la brushmark podria ells mateixos ajuden a transmetre sentiments, que són un tipus de lletra, que directament pot expressar les emocions de l'artista o la resposta a l'assignatura. (Vegeu també gestual. Pintura ) A en quin llustrós és un tret destacat també pot va dir ser el pictòric. Aquest terme comporta la idea que l'artista és delectant en la manipulació de la pintura d'oli-se i fent el màxim ús de les seves propietats sensual. La idea que l'artista ha primer pla les qualitats innates dels materials de l'obra com a part del seu contingut és central en el modern art i es resumeix en la veritat de la frase a materials (vegeu també talla directa).