Va ser evident per a John Harrison que l'error més gran per contrarestar en rellotges de pèndol equipats amb un escapament bona que era a causa d'expansió o contracció de la vareta Pèndol en calor o fred. Harrison l germans mesurat els coeficients d'expansió de la majoria dels metalls i aliatges llavors disponibles i descobrir que el llautó ampliat en relació amb l'acer en la proporció aproximadament de 10 a 6. Feien pèndols treballant en aquest principi, incorporant quatre barres de llautó actuant cap amunt i cinc barres d'acer que actua cap avall. El cap amunt l'expansió de les barres de llautó compensats per la baixa expansió de les barres d'acer i maintianed punt al centre d'oscil·lació del pèndol a una distància constant des de la suspensió. Aquest principi es va utilitzar en els seus primers cronòmetres marins d'alterar la longitud de treball efectiu de la primavera d'equilibri, així compensar els seus errors de temperatura.