En general, el formalisme terme descriu la posició crítica que l'aspecte més important de l'obra d'art és forma, és a dir, la manera que s'elabora i seus aspectes purament visuals, en lloc de seu contingut narratiu o la seva relació amb el món visible. En la pintura per tant, una formalist crític se centrarà exclusivament en les qualitats del color, pinzellada, forma, línia i composició. Formalisme com una postura crítica va néixer en resposta a l'impressionisme i del Postimpressionisme (especialment la pintura de Cézanne) en què sense precedents èmfasi va ser posat en els aspectes purament visuals de l'obra. L'any 1890 el pintor postimpressionista i escriptor, Maurice Denis, publicades un manifest titulat definició de Neo-Traditionism. Sentència de l'obertura d'aquest és un dels textos més àmpliament citades en la història de modern art: ' recordar que un quadre, abans que sigui una foto d'un cavall de batalla, una dona nua o una mica d'història, és essencialment una superfície plana recoberta en colors disposats en un cert ordre. ' Denis va destacar que el plaer estètic era que es troben en la pintura en si no el seu tema. En Gran Bretanya teoria formalista va ser desenvolupat pel pintor Bloomsbury i crític Roger Fry i l'escriptor de Bloomsbury Clive Bell. En el seu llibre 1914 Art, Bell formulat la noció de forma significativa, que propi formulari pot transmetre el sentiment. -Tot això va conduir ràpidament a l'art abstracte, un art de forma pura. Formalisme dominat el desenvolupament de modern art, fins a la dècada de 1960 quan va arribar al seu màxim esplendor a la crítica de nova anomenada del crític nord-americà Clement Greenberg i d'altres, particularment en els seus escrits sobre camp de color pintura i l'abstracció pictòrica d'entrada. Va ser precisament en aquest moment aquest formalisme va començar a ser impugnada per la postmodernitat.