Una forma de càstig països errants, que és actualment més acceptable que bombardeig o envair-los. Una o més restriccions són imposades a comerç internacional amb el país per a persuadir el govern de l'objectiu de canviar una norma. Possibles sancions inclouen limitar l'exportació o importació comerç amb l'objectiu; inversió constrictives en l'objectiu; i prevenció de les transferències de diners que implica els ciutadans o el govern de l'objectiu. Les sancions poden ser multi¬lateral, amb molts països actuen junts, potser sota els auspicis de les Nacions Unides, o unilaterals, quan un país té acció pròpia. L'efectivitat les sancions són és discutible. Segons un estudi, entre 1914 i el 1990 hi havia 116 ocasions en què diversos països va imposar sancions econòmiques. Dos terços d'aquests no ha pogut assolir els objectius declarats. El cost al país imposant sancions poden ser gran, especialment quan s'està actuant unilateralment. S'estima que el 1995 imposar sancions a altres països de costos l'economia americana sobre $15 milions en les exportacions perdudes i 200.000 en llocs de treball perduts en indústries d'exportació. Àmpliament considerat com un èxit destacable va ser l'ús de les sancions econòmiques contra el règim de l'apartheid a Sud-àfrica, encara que alguns economistes qüestionar com gran part les sancions jugat. Clarament important va ser el fet que les sancions es van imposar multilaterally per la comunitat internacional, així que no hi ha relativament pocs incompliments de les restriccions. Però, sens dubte, el factor més crucial en persuadir el govern de Pretòria a cova era que les empreses estrangeres tement que seva cotització caurien perquè les seves inversions al Sudàfrica atrauria mala publicitat voluntàriament va optar per motius comercials disinvest.