L'escapament dead-beat s'atribueix a George Graham i va ser introduïda c. 1730. Aquest escapament dóna excel lents resultats durant llargs períodes quan acoblat a rellotges ben fets. El bloqueig cares formant arcs d'un cercle centrat en l'eix del personal palet. La impulsant és similar en l'acció de l'escapament d'ancoratge, però entre els impulsos la roda d'escapament roman immòbil, tancats en les cares a la màrfega. Aquest escapament és admirablement adequat als reguladors Comtoise impulsada pel pes. Per a rellotges impulsada per primavera, el escapament dead-beat mitja és més adequat. En aquest escapament, els bloqueig cares estan formades per donar una quantitat de retrocés jutjat pel fabricant per contrarestar qualsevol canvi en energia motriu que ha de passar en un rellotge impulsada per primavera, com la resistència que ofereix el retrocés contraresta el vigor l'increment de l'arc Pèndol que es produeix quan més energia motriu està disponible, i viceversa. Cap al final del segle XVIII, que Benjamin Vulliamy va introduir una variant de la dead-beat escapament en què l'angle entre els braços de les màrfegues és ajustable per un cargol.