L'ús de càmeres de vídeo per transmetre un senyal a un lloc, en un conjunt limitat de monitors. Es diferencia de la televisió en que el senyal no s'enviarà obertament, encara que es pot emprar el punt a punt (P2P), punt a multipunt, o enllaços sense fils de malla. Tot i que gairebé totes les càmeres de vídeo en forma aquesta definició, el terme s'aplica més sovint a les emprades per a la vigilància en les zones que poden necessitar supervisió com ara bancs, casinos, aeroports, militars i botigues de conveniència. Videotelephony poques vegades s'anomena "CCTV" però l'ús de vídeo en l'educació a distància, on és una eina important, tan sovint s'anomena.

En plantes industrials, l'equip de CCTV es poden observar peces d'un procés d'una sala de central control, per exemple, quan l'entorn no és adequat per als éssers humans. Els sistemes de CCTV pot funcionar contínuament o només quan sigui necessari per controlar un esdeveniment particular. Forma d'un més advanced de Videovigilància, que utilitzen enregistradores de vídeo digitals (DVRs), proporciona gravació possiblement molts anys, amb una gran varietat de qualitat i opcions d'actuació i trets extres (com ara els avisos de detecció de moviment i correu electrònic). Més recentment, descentralitzada basada en IP circuit tancat de càmeres, algunes equipades amb sensors megapíxel, suport de gravació directa a dispositius d'emmagatzematge adjunt de xarxa, o flaix intern de funcionament completament autònom. Vigilància del públic utilitzant CCTV és particularment comú en moltes àrees al voltant del món incloent-hi el Regne Unit, on hi ha càmeres segons hom diu més per persona, que en qualsevol altre país del món. D'allà i en altres llocs, l'ús creixent ha provocat un debat sobre la seguretat contra intimitat.