La variant escocès de l'espasa llarga final de dues medieval. Que es caracteritza per tenir una empunyadura creu de quillons inclinat cap endavant amb baixes de lòbul. Que va estar en funcionament dels segles XV al XVII.

La espasa claymore era una gran espasa utilitzat la Medieval final i primers períodes moderns. Va ser utilitzat en les baralles constants clan la guerra i la frontera amb l'anglès de cap al 1400 a 1700. Claymore encara existia ja en les guerres de la independència escocesa eren més petites i pocs tenia el disseny típic lòbul (com es pot veure en el gran segell de John Balliol rei d'Escòcia). La batalla de el darrer conegut en el qual es considera que s'han utilitzat en un nombre significatiu va ser la batalla de Killiecrankie 1689. Va ser una mica més petit que altres dues espases de l'època. Claymore la espasa sembla ser una branca de principis escocès medieval longswords (similar a l'espasa de guerra Espee de Guerre o Grete) que havia desenvolupat un estil distintiu d'una creu-empunyadura amb endavant d'angle d'armes que va acabar en protuberàncies espatulades.Els lòbuls pommels en espases anteriors van ser inspirats per l'estil víking. La espatulades protuberàncies més tard freqüentment es van fer en un disseny de lòbul.

La mitjana claymore corria uns 140 centímetres (55) en longitud total, amb una adherència 33 centímetres (13), full 107 centímetres (42) i un pes d'aproximadament 5,5 lliures (2,5 kg).

Bastant uniforme d'estil, l'espasa va establir amb una roda amb arcs sovint un límit per una femella en forma de mitja lluna i una guàrdia amb braços endavant-pendent, rectes que acaben en quatrefoils i langets de baixada del centre de la fulla de la Guàrdia. Un altre estil comú de dues claymore (encara que menys conegut avui) era la claymore "clamshell hilted". Tenia un crossguard que consistia en dos braços corba descendent i dos gran, rodó, plaques còncaves que protegia la foregrip. Va ser anomenat així perquè els guàrdies ronda s'assemblava a una cloïssa obert.