Terme francès que descriu una extensa franja de tipus relacionats de pintura abstracta molt freqüent, fins i tot dominant, en els anys 1940 i 1950, incloent-hi tendències com Tachism, pintura de la matèria i l'abstracció lírica. Principalment es refereix a l'art europeu, però abraça l'expressionisme abstracte americà. El terme va ser utilitzat pel crític francès Michel Tapié el seu 1952 llibre ONU Art Autre per descriure els tipus d'art que tenien en comú que es basaven en altament improvisatory (i.e. Informal) procediments i sovint eren altament gestual. Tapié veia aquest art com a "altres" perquè això se li va aparèixer com una ruptura completa amb tradició. Una important font d'aquest tipus de pintura era la doctrina de l'automatisme surrealista. Una exposició titulada ONU Art Autre ser organitzat a París el mateix any com a llibre de Tapié i inclòs Appel, Burri, De Kooning, Dubuffet, Fautrier, Mathieu, Riopelle, Wols. Altres figures claus van ser Henri Michaux, Hans Hartung i Pierre Soulages. També s'utilitza el terme Art Autre, el títol del llibre de Tapié, per aquest art, però Art Informel sembla que ha sorgit com a nom preferent.