La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la familia. Amb les transformacions que el temps imposa aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes.

Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritus comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre.

El tió es pot anar a buscar al bosc però també pot arribar per sorpresa a casa un dia qualsevol, provocant l'admiració i l'alegria dels infants que obren la porta quan senten sonar el timbre.

A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d'aquest tronc: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit màgicament en un ésser viu.