Durant el segle XIX París, França, esdevingué el centre d'una poderosa Escola Nacional de pintura i escultura, culminant amb les innovacions de l'impressionisme i Postimpressionisme enlluernadors. Com a resultat, en els primers anys del segle XX de París es va convertir en un imant per als artistes de tot el món i l'enfocament de les principals innovacions de modern art, notablement fauvisme, cubisme, abstracte i el surrealisme. El terme escola de París va créixer a descriure aquest fenomen. Al bessó caps (cuiners d'école) van ser Pablo Picasso, que s'instal·laren a París del seu natiu Espanya el 1904 i el francès Henri Matisse. També el 1904, l'escultor modern pioner Constantin Brancusi arribà a París des de Romania i el 1906 el pintor i escultor Amedeo Modigliani des d'Itàlia. Chaïm Soutine va arribar des de Rússia al 1911. The Russian pintor Marc Chagall visqueren a París entre 1910-14 i llavors una altra vegada des de 1923-39 i 1947-9, després del qual es va traslladar al sud de França. El neerlandès pioner de la pintura abstracta pur, Piet Mondrian, es va establir a París el 1920 i Wassily Kandinsky el 1933. L'apogeu de l'escola de París s'ha aturat per la Segona Guerra Mundial, encara que el terme va continuar sent utilitzada per descriure els artistes de París. No obstant això, des de 1950 la seva dominància cedida a l'augment de l'escola de Nova York.