Terme que descriu la reactivació de la pintura mural a gran escala a Mèxic en la dècada de 1920 i 1930. Els tres principals artistes van ser José Clemente Orozco, David Alfaro Siqueiros i Diego Rivera. Rivera generalment es considera la figura principal. Tots tres es comprometien a idees d'esquerres al Mèxic políticament convulsa del període i la seva pintura reflecteix això. Siqueiros en particular es persegueix una activa carrera en la política, patint diversos períodes de presó per les seves activitats. L'ús de pintura mural a gran escala o a edificis públics estava pensat per transmetre missatges socials i polítics al públic. Per tal de fer el seu treball tan accessible possible tots ells treballaven en bàsicament els estils realista però amb diferències distintivament personals — Orozco té elements del surrealisme, Siqueiros és amb vehemència expressionista, per exemple. El moviment es pot dir que comencen amb els murals per Rivera per la Escola Preparatòria Nacional mexicà i el Ministeri d'educació, executades entre 1923 i 1928. Orozco i Siqueiros va treballar amb ell en la primera d'aquestes. El mexicà Muralists dut a terme una sèrie de grans obres als EUA que ajudava a portar-los a la gran atenció i tenir alguna influència en els expressionistes abstractes. Notables entre elles són murals de Rivera 1932-3 la Detroit Institute de lletres que representa la planta de l'automòbil Ford (vivent) i al Rockefeller Center, Nova York (destruït les ordres de Rockefeller després el mural es va notar un escàndol de premsa quan un retrat de Lenin); L'èpica de Orozco de la civilització americana al Dartmouth College, New Hampshire i la seva Prometeu a Califòrnia Pomona College (ambdues espècies vivents); i Amèrica Tropical de 1932 de Siqueiros a Los Angeles. Aquest atac contra l'imperialisme nord-americana a Mèxic es va pintar durant algun temps després que es va fer, però ara està en fase de restauració.