Un gran pintor italià, nascut a un poble prop de Florència; era nen de un pastor i als 10 anys d'edat, mentre cuidava el seu ramat i dibuix fotografies d'ells, va ser descobert per Cimabue, que va portar a casa i va fer un deixeble d'ell; "mai", diu Ruskin, "comprovat el nen des del primer dia es va trobar amb ell, va mostrar tots li sabia, parlar amb ell de moltes coses que ell mateix es va sentir incapaç de pintura; li va fer un obrer i un cavaller, sobretot, un cristià, però deixà un pastor... El seu caràcter especial entre els grans pintors d'Itàlia era que tenia una persona pràctica; Quins altres somiat va fer; va poder treballar amb mosaic, poder treballar amb marbre i pintura; podria construir... construït el Campanile de la catedral, perquè ell era llavors el millor mestre de pintura, escultura i arquitectura a Florència i se suposa que a l'activitat sense un superior en el món... Dante era el seu amic i Ticià copiar-lo... Seves regles en l'art van ser: vostè haurà de veure les coses com són; i menys amb la major, perquè Déu va fer-los; i el major amb el menor, perquè Déu et va fer i li va donar els ulls i un cor; va tirar un costat totes les brillantors i fugen de la convencionalitat, i la cosa més important en tota la seva obra és la seva elecció dels moments". Cimabue encara pintat la Sagrada Família en el vell estil convencional, però Giotto va entrar al camp i va veure amb els seus ulls simples un lowlier val la pena; i va pintar la Verge, St Joseph i el Crist, — sí, per tots els mitjans si decideix trucar-los així, però essencialment — Mamma, Papa i el nadó; i tot Itàlia va aixecar la seva gorra"(1276-1336). Veure "Matins a Florència." de Ruskin