L'estil de Jazz desenvolupat pels jugadors joves en els primers quaranta, particularment Parker, Gillespie, Kenny Clarke, Charlie Christian i Bud Powell. Petits grups van ser afavorides i afina simple estàndard o només les seves progressions d'acords van ser usades com trampolins per ràpids, va assenyalar molts improvisacions molt de temps, utilitzant irregulars, syncopated fraseig. Improv es va basar en acordal harmonia en lloc de la melodia. Les 'intervals més alt' dels acords (9, 11 i 13) es van destacar en la improvisació i en voicings de piano d'acord, i alteracions van ser utilitzades més facilitat que abans, especialment el 11 augmentada. Beat la terra es va traslladar des del timbal el platet de passejada i el baix de corda, i la sensació rítmica és més que flueixen i subtil que abans. Instrumental virtuosisme va subratllar, mentre que el to de qualitat es va convertir en més sobri, menys òbviament expressiva.