Un gran poeta i home savi, la més gran, es lega, el món ha vist des de Shakespeare esquerra i que, nasqué a Frankfort-en-el-Main 10 anys abans de Robert Burns, va morir en el petit Ducat de Weimar el mateix any que Sir Walter Scott; era fill d'un canceller imperial, un home formal i seu pedagog en Joventut i d'Elizabeth Textor, filla d'arcont de la ciutat, una dona d'intel. lig ència brillant, que era només divuit anys en el moment del seu naixement. Espiritual i corporal va ser el més perfectament format, symetrically proporcionat, justament equilibrat i totalment cultivada home potser que hagi viscut, el valor inapreciable al món rau en això, que en la seva filosofia i vida hi troben la Unió en un dels què més petits persones apareix totalment i absolutament antagòniques, de màxima escepticisme científic i fe espiritual més alt i val la pena. «Estava ple ple amb l'escepticisme, amargor, buit i multiplicat per mil contradiccions del seu temps, fins que el seu cor era com trencar; encara va sotmetre tot això, rose victoriós sobre això i manifoldly, de paraula i acte, va mostrar altres que venia després com fer similars." Carlyle, que mai es fa recordant el seu valor, li confessa un endeutament a ell — que li resultava més enllà del seu poder expressar: "Va ser ell," escriu per Emerson, "que primer proclamat a mi (convincent, perquè vaig veure-ho):"Heus aquí, fins i tot en aquest escandalós generació Sceptico-epicuris, quan tot s'ha anat però la fam i xamfrà, és encara possible que l'home es Man."" "es va"diu ell," Rei del mateix i el seu món;... seves facultats i sentiments no fettered o postrat sota la influència de ferro de la passió, però dirigida i guiat a Unió amablement sota la influència lleu de la raó; com els elements primitius ferotges del caos es va calmar a l'arribada de la llum i van lligats, sota la seva suau vestits, en una creació gloriós i benèfica." Seva vida es troba latent en les seves successives obres, sobretot en "Goetz," en "Werter", "Faust" i "Meister"; però com aquestes no ha estat degudament llegit-lo ha no encara estat degudament escrit, encara que s'està realitzant un intent de fer-ho en la relació esmentada. De l'última de les quatre obres anomenat, Carlyle, que ha fet més que qualsevol un altre encara per portar Goethe a prop de nosaltres, una vegada va dir, "hi ha unes deu pàgines d'aquest llibre que, si l'ambició havia estat meu objecte, jo més aviat redactaria que tota la literatura del meu temps." "Un advocat", diu la Carlyle, "s'ha de donar, el secret del seu conjunt poètica alquímia," pensar de viure! Ta vida és cap somni desocupat, sinó una realitat solemne. És teu propi, és tot el que tens a l'eternitat frontal amb. "" "Mai va pensar en pensar," ell ha dit, ans Nie Denken gedacht. «Quin un estalvi,» exclama la Carlyle, "de Facultat aquí!" Alguns pensen que va tenir una debilitat: va viure la cultura, creu en la cultura, sense tenir en compte el fet i la necessitat de regeneració individual. I Emerson, qui posteriorment en la seva "homes representant" va fer Goethe plena justícia, en presentar-li com, si no un home world-wise, en tot cas com un relacionat amb el món, una vegada es queixava que "ens va mostrar el present més que l'ideal." Al qual Carlyle va contestar, "això és veritat; però no és tota la veritat. L'actual ben vist és l'ideal. L'actual, el que realment és i existeix; el passat, el present i el futur tots menteixen allà"(1749-1832).