Les muntanyes de Hudson és un grup de paràsits cons formant nunataks just a sobre del full de gel antàrtic a west Ellsworth Land. Es troben només est de la badia de Cranton i Pine Island Bay a l'extrem oriental del mar Amundsen i es limita al nord per Cosgrove Ice Shelf i al sud per la glacera de l'illa de Pi.
Les muntanyes s'han descobert per membres de la USAS en vols des de l'ós d'USS en febrer de 1940 i més delineades des d'aire fotos fetes per USN operació Highjump el desembre de 1946. El ple mesura del grup va ser assignat per USGS des de fotos d'aire de Marina dels EUA de 1966. Nom per U.S.-SCAN després el capità William L. Hudson, comandant de la Peacock durant USEE, 1838-42. The Peacock, acompanyat pels peixos voladors es troben sota el tinent Walker, va navegar al llarg del marge del grup al nord d'aquesta àrea durant uns quants dies durant l'última part de març de 1839. (2) Tenint en compte el fet que són poc erosionat, i que el vapor es va informar el 1974 i un informe d'inconfirmat d'una erupció detectat per satèl lit en 1985, les muntanyes d'Hudson pot ser actius.
El gener de 2008, els científics de British Antarctic Survey (Bas) dirigits per Hugh Corr i David Vaughan, informa (en la revista Nature Geoscience) que 2.200 anys enrere, un volcà tenia una erupció subglacial sota el full de gel antàrtic (basat en l'aire enquesta amb imatges de radar). El més gran erupció en els últims anys de 10.000, la Cendra volcànica va ser trobat dipositats a la superfície de gel a les muntanyes de Hudson, close to Pine Island glacera.