Deconstrucció és un mètode de la crítica literària que assumeix que la llengua es refereix només a si mateix en lloc de a una realitat extratextuals i que afirma diverses interpretacions en conflicte d'un text i bases d'aquestes interpretacions sobre les implicacions filosòfiques, polítics o socials. de l'ús de la llengua en el text en lloc de fer-ho en la intenció de l'autor.

Deconstrucció va ser iniciat per al crític francès Jacques Derrida, que d'una sèrie de llibres publicats a partir de finals dels anys 1960, va posar en marxa una important crítica de tradicional occidental metafísica. Deconstructora estratègies de Derrida, que ampliar la insistència de Ferdinand de Saussure en l'arbitrarietat del signe verbal, han posteriorment establert com una part important de la postmodernitat, especialment en la poststructural teoria de la literatura i l'anàlisi de text.

Deconstrucció comença amb els supòsits que el món és incognoscible i que el llenguatge és inestable, difícil d'assolir i infidel. En conseqüència, textos literaris, que es realitzen cap amunt de paraules, no tenen fixa, l'únic significat. Ja que creuen que la literatura definitivament no poden expressar la seva temàtica, deconstructionists tendeixen a canviar la seva atenció lluny de que es diu a com llengua s'està utilitzant en un text.

Com formalist crítics, deconstructionists intenta trobar el significat d'un text per tancar la lectura. Però mentre un formalist normalment intenta demostrar com els diversos elements d'un text coherents amb significat i sovint sosté que un autor competent construeix un treball coherent amb un significat estable i que els lectors competent pot percebre aquest significat, deconstructionists buscar mostrar que una obra literària (normalment anomenat "un text" o "un discurs"), inevitablement, és contradictòria i enfocament intenta demostrar com el text "deconstrueix", és a dir, com es poden desglossar en posicions mútuament irreconciliables.

Deconstructionists rebutjar la noció que el crític hauria d'aprovar el mite de Apuntolapospo control sobre la llengua. Deconstructionist crítics com Roland Barthes i Michel Foucault, per tant, anomenat "la mort de l'autor", és a dir, el rebuig de l'assumpció que l'autor pot completament controlar el significat d'un text. Han anunciat també la mort de la literatura com una categoria especial de l'escriptura. En la seva opinió, poemes i novel·les són només paraules en una pàgina; tots els textos són creats iguals igualment dignes de confiança.Llengua de

deconstructionists focus' sobre com s'utilitza per aconseguir el poder. Ja que creuen que, en paraules del crític David Lehman, que "no hi ha cap veritats, només les interpretacions rivals", deconstructionists tractar d'entendre com algunes de les "interpretacions" arribat a considerar-se com la veritat. Deconstrucció en última instància, qüestiona la possibilitat-d'arribar a la veritat absoluta, desafia occidentals modes de pensament i la interpretació d'intercanvis i tancament per "textualitat" i "jugar". En essència, deconstrucció denega en fer-nos sentir satisfet amb fàcil, totalitzant percepcions i interpretacions.

Deconstrucció pot vaga com un enfocament negatiu, destructiu fins i tot, crític, i encara per l'anàlisi pacient, deconstructora crítics sovint revelar aspectes fascinants dels texts literaris més familiars i exposar els límits ocults de la nostra interpretativa textuals de sistemes i d'altra.