El 1962 Michael Harrington va publicar The Other America, argumentant que una cinquena part dels nord-Americans van viure en habitatges precàries, patien la malnutrició i rebre atenció mèdica insuficient. Revelacions impactants de Harrington va influir en molts als Estats Units, incloent-hi Lyndon Johnson, un home d'humils començaments, amb qui el problema de la pobresa va ressonar profundament la sobtada mort del President John Kennedy en 1963 es va traslladar molts en el govern, primer entre ells el nou President Johnson, per complir els objectius Kennedy havia apuntat, un dels quals va ser la creació d'una guerra en la pobresa.

La probresa tenia les seves arrels en el New Deal dels anys trenta. En termes d'ampliació de les competències del govern federal, els moviments de dos reforma eren igualment ambiciós. Però a diferència de la dècada de 1930, la dècada de 1960 va ser una època de prosperitat sense precedents a Amèrica, que estimulats Johnson i altres més a creure que la pobresa podria ser eradicat el paisatge nord-americà.

Al mateix temps, molts investigadors van començar a parlar d'una "cultura de la pobresa" als Estats Units, argumentant que la pobresa tendien a la vaga determinats col·lectius més que altres i que es dicti a través de generacions. És a dir, nonwhites, l'ancià aquells amb menys educació i femella platycephalus llars eren molt més propenses a ser afectades per la pobresa i a transmetre aquesta condició a les generacions futures. Com trencar aquest cicle va ser una pregunta molt més difícil.

Les ambicions de la probresa inclòs Medicare, un programa nacional de salut-assegurances inicialment creat el 1964 per la gent gran i llavors expandir per incloure destinataris de benestar. A més, la primària i la Llei d'educació secundària de 1965 va donar ajuts a escoles públiques insuficientment finançats, mentre que la Llei d'educació superior del mateix fons any assignat necessitades universitaris i estudiants universitaris. L'administració de Johnson també va crear el Departament d'habitatge i urbanisme.Individus

però la probresa implicats a nivell popular, així com els més alts nivells del govern. En aquest sentit, la visió de Johnson es basava en la creença que els pobres necessiten estar implicat en els programes que es van a afectar-los si aquells programes van tenir èxit. Amb aquest esperit, l'administració Johnson creat l'oficina d'oportunitat econòmica el 1964. Primer encapçalat per R. Sargent Shriver, cunyat de John Kennedy, el OEO administrat un pressupost de $800 milions a una varietat de programes orientats al desenvolupament de la comunitat i formació laboral.

Alguns dels programes més notables de la probresa inclòs: serveis jurídics per als pobres; Voluntaris en servei a Amèrica (Perspectiva), una forma de cos Pau domèstics, formació als joves com a professors per ser enviats a districtes escolars desfavorits; el cos del treball, que intentà formar aquells que havia sortit de l'educació formal; i començament de cap projecte, iniciat per proporcionar educació infantil per a nens pobres. Alguns d'aquests programes, com bon començament i cupons d'aliments, són encara actuals, però majoritàriament la probresa va tenir un impacte mínim. Molts han argumentat que els programes va caure víctima a gana voraç de la guerra del Vietnam a finançament, mentre que altres han acusat que tota l'empresa era poc més que un intent superficial de reparar un sistema amb problemes estructurals profundes.